Cada decisió importa: la postura, la textura, els suports, el ritme. L'objectiu és una alimentació segura i una via de comunicació funcional per a l'infant, sigui per veu, signes, pictogrames o dispositius. També en paràlisi cerebral, síndromes o pluridiscapacitat.
Vol dir mirar amb molta precisió: cada postura, cada cullera, cada textura tenen el seu impacte. Una alimentació segura millora la salut i la qualitat de vida de l'infant i de tota la família.
I la comunicació té moltes formes. Hi ha veu fora de la paraula: mirada, sí/no, signes, dispositius. La feina és trobar la que l'infant pot fer servir.
Postura, textures, ritmes, signes d'alarma. Identificació de riscos i ajustos clars.
Des d'opcions simples (mirades, signes) fins a tauleres o dispositius. Trobar la que funciona per a cada infant.
Cada família té el seu límit, el seu cansament, el seu desig. Escoltar és el primer pas.
Fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals, pediatria i escola. Treball d'equip.
Cada ajust de postura, textura o suport pot canviar el dia a dia. Hi ha molt camp per recórrer, encara que de vegades no ho sembli.
Si la paraula no és possible, hi ha mirada, gest, signe, dispositiu. Sempre hi ha una manera de tenir veu.
Les estratègies han de poder-se sostenir a casa, a l'escola i al carrer. La constància val més que la perfecció.
En casos d'alta complexitat es valora cada situació. Truca'm i en parlem.
El meu nínxol principal és 0–3, però en alta complexitat sovint l'acompanyament es perllonga. Si ja us atenc, no us deixo perduts/des.
Els informes que tingueu i, sobretot, la vostra experiència del dia a dia. Aquesta és la informació més valuosa.