Introduir l'alimentació complementària és un aprenentatge motor i sensorial que no sempre flueix. Si el procés s'ha encallat, val la pena mirar-ho abans que l'àpat es converteixi en una batalla.
El pas a sòlids demana coordinar la llengua per moure el menjar, mastegar amb les genives, gestionar les textures i empassar amb seguretat. Si alguna d'aquestes peces no acaba de madurar, l'infant ho viu com una experiència incòmoda i tendeix a evitar-la.
Les arcades amb grumolls poden ser part del procés normal o un senyal que el reflex encara està molt sensible. Distingir-ho és el primer pas per anar bé.
Observació d'un àpat real per veure com gestiona textures, postura i ritme.
Què és normal i què val la pena valorar més a fons.
Si vols fer BLW, com fer-ho amb criteris de seguretat (talls, postures, signes).
Sortir del bucle pressió–rebuig sense forçar i sense rendir-se.
La pressió allarga el problema. Treballar-ho amb mètode permet sortir del bucle sense recórrer a la pantalla ni a la cançoneta.
El pas a sòlids és gradual. Anar gradualment funciona molt millor.
El que es planteja ha de poder fer-se a la cuina real, amb la gana real i el cansament real.
El BLW es pot fer amb seguretat si es coneixen els criteris (talls, postures, senyals). T'ho explico clar i et dono recursos d'emergència bàsics.
De vegades sí, de vegades es consolida. Quan el rebuig s'allarga setmanes o limita grups sencers d'aliments, val la pena valorar-ho.
Sí. Si cal descartar refluxos, al·lèrgies o altres temes mèdics, t'oriento i coordino amb el pediatre.