"El meu fill no menja sòlids i fa arcades"
És dels motius de consulta més habituals , i dels que generen més angoixa a les famílies. Aquí t'explico què hi ha darrere i què pots fer.
Per què passa
El pas del puré als sòlids és un aprenentatge motor complex: cal gestionar la textura, moure el menjar amb la llengua, mastegar i empassar de manera segura. Quan alguna d'aquestes peces no acaba de madurar, l'infant ho viu com una experiència desagradable i ho evita.
Les arcades amb els grumolls poden ser part del procés normal… o un senyal que el reflex encara està molt avançat i cal acompanyar-lo amb tècnica.
Quan és normal i quan demanar ajuda
- Pot ser part del procés: rebuig puntual d'alguna textura nova, sense pèrdua de pes ni angoixa a casa.
- Val la pena valorar-ho si: hi ha arcades o ennuegades freqüents, l'infant elimina grups sencers d'aliments, les menjades duren més de 30-40 minuts amb plor, o no hi ha progrés en setmanes.
Una ennuegada amb tos és protectora; una ennuegada silenciosa o amb canvi de color és un senyal d'alarma que cal valorar sense esperar.
Què pots començar a fer avui
- Ofereix les textures noves quan l'infant no estigui esgotat ni amb molta gana.
- Deixa que toqui i exploni el menjar sense pressió: jugar-hi és part d'aprendre a menjar-lo.
- Avança les textures de manera gradual, no del puré llis al tros sencer.
- Eviteu convertir l'àpat en una batalla: la pressió augmenta el rebuig.
Com t'ajudo en consulta
Faig una valoració de com gestiona l'infant les diferents textures, identifico si hi ha un component motor, sensorial o de seguretat, i us dono un pla progressiu amb pautes concretes per a casa i seguiment.
El més important: el rebuig sostingut no es resol "obligant a menjar". Es resol entenent-ne la causa i acompanyant el procés amb tècnica.